01 El Centre

Una llarga història

Quan a 1896 es fundà l’Acadèmia Josefina al carrer Salvador Mundi, no es podia preveure que l’actual Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià podria presumir d’una activitat ininterrompuda fins a dia d’avui (excepte els tràgics anys de la Guerra Civil), al servei dels ciutadans de Sarrià.

sant_josep
Orígens: Acadèmia Josefina

El Centre té els seus orígens en l’Acadèmia Josefina, fundada pel rector Mn. Arseni Sacases l’any 1896 i oficialitzada el 1897 amb l’aprovació dels seus estatuts, com a centre de formació i esbarjo dels laics de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. En aquests estatuts ja es posà l’entitat sota l’advocació de Sant Josep.

En un primer moment tingué la seva seu al carrer Cuyàs núm. 15, actualment Salvador Mundi. El local tenia un gran jardí i un petit bar, però com que no tenia condicions per a organitzar-hi teatre, es traslladà als baixos de la casa Aymà situada al carrer dels Caputxins, actualment carrer Major de Sarrià núm. 147. En el nou local es dugueren a terme les primeres representacions teatrals i fou tant l’èxit que tingueren que els directius de l’entitat van decidir buscar un nou emplaçament amb millors condicions.

L’any 1898 l’Acadèmia Josefina es traslladà a la casa de Can Soler, al carrer de la Concepció 12, actualment carrer Graus, i posteriorment al carrer Ivorra núm.1. Aquest local també estava ocupat pels tradicionalistes, amb els quals va conviure sense que ni uns ni altres s’hi trobessin a gust.

 

Institut Sant Josep

L’any 1905, essent ecònom de la parròquia Mn. Ignasi Mercader, l’Acadèmia Josefina es traslladà al local cedit per la família Mumbrú al carrer Catalunya núm. 19, actualment Major de Sarrià 117, on encara segueix. La casa tenia un pati amb un corral que es reformà i convertí en teatre per a continuar les representacions pròpies de l’entitat.

L’any 1907 l’Acadèmia es transformà en l’Institut de Sant Josep i amb aquest nom tingué lloc l’estrena de L’Estel de Natzaret a Sarrià. Aquesta obra estava cridada a ser la més significativa de l’entitat fins el punt que ja ha complert cent anys de presència a la nostra vila i es segueix representant anualment.

 

Orfeó Sarrianenc

El 1891 es va fundar l’Orfeó Català i el seu exemple es va projectar per tot Catalunya fins a despertar l’interès dels sarrianencs per crear-ne un. Probablement, el primer acte públic de l’Orfeó Sarrianenc fou la benedicció i lliurament de la bandera catalana a l’Ajuntament de Sarrià per part del poble de Sarrià, el dia del Roser de 1917.  En aquell acte l’Orfeó interpretà el Cant de la Senyera de Lluís Millet i ja des d’aquell moment el director fou Mn. Àngel Obiols.

El 6 d’octubre de 1918 va ser beneït l’estendard de l’Orfeó, essent padrina la Sra. Maria Batlle Miquelerena, germana de l’alcalde de Sarrià. La volada que prengué el cor feu que el 1919 l’Institut de Sant Josep es convertís formalment en l’Orfeó Sarrianenc per decisió dels propis socis. Com a mostra d’aquesta importància, el butlletí d’abril de 1921 ens informa que hi havia 139 socis de nombre, 68 socis coristes i 68 socis protectors, als quals caldria sumar uns 160 socis aspirants i uns 50 socis del club de futbol, cosa que fan una important massa social de 485 persones. La creixent activitat convertí petit el teatre i per això l’any 1927 s’enderrocà i se’n construí un de nou amb un escenari a la italiana, còpia del teatre Romea de Barcelona. El mestre d’obres fou Jacint Torner i a la façana es col·locà l’emblema de l’Orfeó, on encara llueix.

 

Guerra Civil i post-guerra

En començar la Guerra Civil l’any 1936 els locals foren incautats, es va cremar l’arxiu de l’Institut de Sant Josep i de l’Orfeó Sarrianenc i les seves activitats cessaren. L’any 1939, finalitzat el conflicte, el nou règim intentà apoderar-se del local i el patrimoni de l’Orfeó, però la mobilització dels sarrianencs i de la parròquia davant el governador civil de Barcelona va evitar l’espoli.

 

Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià

El 20 de novembre de 1943 es constitueix el Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. Des d’aquell moment l’Orfeó Sarrianenc passà a ser una secció més del Centre Parroquial juntament amb el grup de teatre Quadre Escènic, que amb els anys esdevingué l’Elenc Teatral JV Foix.

Amb el curs del temps es van reprendre antigues activitats i així el 1951 es creà la Secció d’Escacs, el 1952 el Club de Futbol CP Sarrià i el 1957 el Ballet Folklòric Sarrià / Esbart Sarrià. Des de 1963 funcionà també el Moviment Infantil i Juvenil Esplai Sant Vicenç de Sarrià i el 1987 es fundà el nou grup teatral La Bambolina Negra.

El funcionament de tants grups posà de manifest la necessitat de nous espais per acollir les seves activitats. Gràcies a disposar d’un terreny adjunt i del bescanvi d’alguna propietat, essent rector de la parròquia Mn. Felip Casañas, es van poder realitzar obres d’ampliació del Centre i dotar-lo d’una nova entrada al carrer Pare Miquel de Sarrià núm. 8. Les noves instal·lacions foren inaugurades el 19 de setembre de 1991 i beneïdes pel bisbe Ramon Daumal, antic vicari de la parròquia.

 

El centenari de l’Estel i una nova etapa

L’any 2007 es celebrà el centenari de L’Estel de Natzaret a Sarrià i el 2008 L’Ajuntament de Barcelona atorgà al Centre la Medalla d’Honor de Barcelona per “la llarga i continuada tasca a favor de la formació dels seus membres, fonamentant-ne l’enriquiment cultural i artístic i el compromís amb la millora de la societat”.

Aquesta celebració i aquest reconeixement marquem  l’inici de l’actual  etapa de renovació del Centre. Es redefineix l’entitat i es crea l’Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià per a la gestió del teatre. Es busca la complicitat de l’entorn per posar en marxa noves activitats i s’entra a formar part de la Federació d’Ateneus de Catalunya. Així mateix es participa en la constitució de la Taula d’Entitats de Sarrià.

El projecte emblemàtic d’aquesta nova etapa és la reforma del teatre definida l’any 2010. L’any 2011 s’ha executat la primera fase que ha suposat la remodelació integral de la caixa escènica. Entre 2013 i 2014 es durà a terme la renovació de la caixa pública, que suposarà l’adequació de la platea i l’amfiteatre a les normatives actuals, la construcció de lavabos, l’aïllament acústic i tèrmic, la instal·lació de calefacció i aire condicionat, la substitució de terra i butaques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*